Punt d'Informació Laboral al Baix Llobregat

Primer Punt d'Informació Laboral (PIL) de la COS al Baix Llobregat, a l’Ateneu

Popular d'Esplugues.

Davant la necessitat d’espais d'orientació i formació sindical, s'han de crear xarxes a través de les quals les treballadores puguem aprendre i ajudar-nos mútuament. És amb aquest ànim que neix la iniciativa del PIL al Baix Llobregat, amb els següents objectius:

-Esdevenir un espai còmode que permeti a les treballadores resoldre dubtes o situacions laborals de qualsevol tipus.

-Donar a conèixer i transmetre la praxi de la COS, com a manera d’entendre la lluita sindical i, en concret, com a manera d’actuar davant els conflictes laborals.

-Visibilitzar a la COS com un sindicat de classe que, com el seu nom indica, vetlla pels interessos de les treballadores; un sindicalisme desmarcat totalment de les pràctiques actuals dels sindicats del règim, que no viu de les subvencions, que s'autofinança i que funciona mitjançant l'assemblearisme com a mètode de participació, consulta i decisió. Un sindicalisme també contrari a la professionalització de la lluita sindical, amb la rotació i revocabilitat de les responsabilitats directives a tots els nivells del sindicat i de la vida sindical a l'empresa i a la societat com a mesures.

Des d’aquesta iniciativa es donarà suport i assessorament legal voluntari a totes les persones que s’hi apropin. Però, d’acord amb la nostra manera de viure i entendre la lluita sindical, no ha de ser només un servei en una sola direcció, sinó que ha de ser l’eina que aglutini la solidaritat entorn dels conflictes laborals i els problemes d’explotació i precarització que tenen lloc en el si de la classe treballadora de la comarca. Així, vol actuar d’espai aglutinador d’iniciatives per a fer front a les diverses situacions d’abús i vulnerabilitat a què ha donat lloc l’actual context de crisi capitalista.

Volem deixar clar que els PIL no són eines de captació de militància, sinó espais de suport mutu i de socialització dels conflictes laborals; espais, en definitiva, creats per a poder-nos dotar d’eines que ens permetin defensar els nostres drets.

Es tracta d’un servei gestionat per persones que dediquen una part del seu temps a aquestes tasques de manera solidària, tot oferint-lo de manera gratuïta a qualsevol persona, independentment de la seva afiliació o no al sindicat, d’acord amb la nostra concepció solidària de la lluita de classe. Entenem que tal com responen els centres de treball davant tota aquella gent que gosa protestar o denunciar allò que troba denunciable, i davant les injustícies que s'escometen contra la classe treballadora (fonamentalment a causa desconeixement que en la majoria de casos tenim dels nostres

drets laborals), necessitem fer arribar el màxim volum d’informació i formació legal en matèria de drets laborals. I tot això independentment del color polític, perquè només nosaltres, les treballadores, informades i unides, podrem defensar els nostre drets i la nostra dignitat.

Practiquem l’autodefensa laboral!

Només el poble salva el poble!

Som Classe Treballadora!

EL TTIP: UN ATAC A LA DEMOCRÀCIA

El TTIP és conegut per les seves sigles en anglès, Tractat Transatlàntic de «lliure» comerç i inversions, i actualment es troba en fase de negociacions.

Al web de la Comissió Europea s’explica que és “un tractat de comerç que s’està negociant amb l’objectiu d’assolir un acord raonable i equilibrat entre la UE i els EUA per eliminar els drets de duana i avançar cap al reconeixement mutu de les normes aplicables als productes de la UE i els EUA o treballar en l'elaboració de normes transatlàntiques”

La Comissió Europea és l’equip de govern de la UE actualment integrat per membres del PP i els socialistes europeus, que van pactar per governar Europa després de les eleccions. Expliquem això perquè es tendeix a veure la Comissió Europea com un òrgan neutre quan no ho és i perquè és important saber qui impulsa el TTIP des d’Europa i saber també que les negociacions s’inicien després d’anys de pressió per part dels lobbys de les grans empreses multinacionals europees i estatunidenques.

Si  finalment  aquest tractat s'aprova, es crearà la zona de lliure comerç més gran del món. La legislació que se'n derivarà planteja una amenaça seriosa ja que atempta contra els drets i serveis públics, les regulacions socials, laborals, ambientals i de seguretat sanitària i els drets de propietat intel·lectual. Un aspecte que resulta encara més preocupant del TTIP és que qualsevol inversor privat internacional podria desafiar, a través dels tribunals, qualsevol legislació estatal que sigui «nociva» per als seus interessos passant per sobre de la sobirania popular, també garantiria que després de la seva privatització, als Estats els resulti pràcticament impossible recuperar els seus serveis públics, a través de mesures de protecció als inversors. Respecte a l’ opacitat que envolta aquestes negociacions, la Comissió Europea bloquejarà l’accés públic a tots els documents relacionats amb el TTIP durant els propers 30 anys.

Al mes de gener la CUP va presentar una moció al parlament per demanar a l’estat un referèndum sobre aquelles propostes d'acords comercials previ a les seves ratificacions, la moció va ser desestimada amb els vots en contra de CiU, C’s i PP.

Denunciem, doncs, una desinformació estratègica que pot dur a un “escac i mat” de la classe treballadora, augmentant les desigualtats socials, l’atur, la precarietat laboral i l’exclusió, així com la repressió i el control social.

El TTIP tracta d’explotació, de créixer econòmicament a costa de les rendes de treball, és un atemptat contra la sobirania dels pobles (i també dels estats) i és que, tot poble sense estat que aspiri a ser independent, com els Països Catalans, ha de tenir clar que sense sobirania econòmica no hi ha independència.

No perdem de vista que aquesta és una cara més del projecte imperialista de la UE, la qual està al servei de les grans corporacions transnacionals i de l’expansió del capitalisme patriarcal que ens ha dut a una crisi que colpeja les classes populars a través d’un model polític que busca la maximització dels beneficis privats.

Per això diem:  No al TTIP – No a la Unió Europea – No a l’OTAN – No al capitalisme patriarcal

Des d’Endavant OSAN creiem que la lluita per la construcció del socialisme feminista als països catalans és l’únic camí.

Per què una vaga de totes?

Davant un sistema laboral salvatge i socialment masclista, fruit del capitalisme heteropatriarcal que ens oprimeix a les persones però especialment i amb violència a les dones, volem re apropiar-nos de la vaga com a eina de lluita. El format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs. Volem promoure una vaga que reconegui el paper de la dona i reivindiqui un canvi de sistema amb millores polítiques i socials, reals i immediates. #vagadetotes 

Cal reivindicar que les dones actualment, a més de treballar fora de casa, estem assumint el 80% de les feines no remunerades com ara la criança dels fills i dels néts, i la cura de persones grans i/o en situació de dependència, a més de les tasques de la llar. Feines socialment invisibles i invisibilitzades expressament, feines apartades del sistema econòmic. Feines que nosaltres sí que reconeixem com a tals i a les quals posem un nom: feines reproductives i de cures. Aquestes feines van necessàriament lligades a una nova forma d’entendre l’economia anomenada economia feminista. 

El sistema capitalista i heteropatriarcal es nodreix de l'explotació i submissió de les dones per perpetuar les classes socials, l’exclusió de la dona en l’àmbit polític, i silenciar la realitat de les dones de classe més baixa, immigrada, i/o d’ètnies minoritàries. A més, per tal d’arribar a cobrir totes les cures i tasques familiars, optem per reduir el temps destinat al treball assalariat (constituïm el 97% de les persones ocupades a temps parcial) i, en conseqüència, els nostres sous són molt més baixos que els dels homes (cobrem un 30% menys). Aquest fet, i la manca de prestacions socials, i les polítiques de conciliació amb la vida familiar que no s'apliquen en molts casos, ens ubica en una situació de dependència econòmica respecte a altres persones, com per exemple, les nostres parelles. Tot plegat ens perpetua en una situació de discriminació respecte als homes, de precarietat dins del món laboral i, en molts casos, ens empeny a l'exclusió social per motius econòmics, un exemple és que les nostres pensions són un 40% inferiors que les dels homes. Entenem que tot aquest engranatge imposa una violència estructural vers les dones, del que es desprenen totes les altres violències: en la parella, familiar, laboral i social.

 Els efectes de les contínues retallades i les privatitzacions en sanitat i serveis públics estan essent devastadors per al conjunt de la classe treballadora, especialment per a les dones que estem incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones en detriment de les nostres hores de feina remunerada i reduint salaris, i hores de descans i temps propi, assumint allò que hauria de ser assumit per un suposat Estat Social. Aquesta condició ens torna encara més precàries. 

A banda de la discriminació en l'àmbit laboral, no podem oblidar que fa quatre dies ens trobàvem a les portes d'una reforma de la llei de l'avortament retrògrada que pretenia legislar, encara més, sobre els nostres cossos. Malauradament aquesta ofensiva del govern popular i el poder eclesiàstic, que pretenia esgarrapar-nos la nostra llibertat de decidir sobre el nostre propi cos, no és un cas aïllat de les regressions que estem patint pel que fa a drets individuals i col·lectius. 

Entenem que el capitalisme és indeslligable del sistema heteropatriarcal de relacions, ja que necessita l'existència d'una massa de gent precària (les dones) que assumeixi la cria i cura dels treballadors passats, presents i futurs necessaris per a engreixar els beneficis d'uns pocs. Per tant creiem que combatre el model heteropatriarcal és combatre també el capitalisme. Nosaltres apostem per la defensa d'un nou model d'ECONOMIA FEMINISTA SOCIAL I SOLIDÀRIA que posi al centre la vida de les persones. 

En aquesta lluita per a la vida amb dignitat no ens podem oblidar de l’exclusió sanitària o de les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a les agressions xenòfobes. Ni tampoc de la brutal repressió sistèmica que estem patint pel fet de qüestionar el model social i econòmic imperant. 

VagaDeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos, com també altres moviments socials i organitzacions polítiques. L’assemblea d’Endavant del Baix Llobregat s’ha sumat a la VagaDeTotes presentant aquesta exposició, que pretén ser una eina més per difondre les reivindicacions de totes les persones, treballadores i no treballadores, i de tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes, aquí al Baix Llobregat.

L’assemblea comarcal d’Endavant-OSAN Baix Llobregat mostra el seu rebuig als actes racistes de Plataforma per Catalunya.

Sota l’atractiu i, valgui la redundància, aparentment solidari titular de ‘Nova iniciativa solidària al Baix Llobregat’, Plataforma per Catalunya (PxC) organitza una recollida d’aliments per a gent de casa necessitada a canvi de pa amb tomàquet i pernil al Mercat Municipal de Martorell el dissabte 28 de febrer de 9 h a 14 h.

És així com, sota titulars i iniciatives populistes, el partit feixista PxC busca el reclam i com, des d’uns anys ençà (des de l’arrelament del feixisme institucional al nostre país), s’ha anat normalitzant un discurs xenòfob tan preocupantment assumible per gran part de la població com perillós. Assumible perquè, amb l’actual context socioeconòmic com a pretext, se serveixen de la situació d’urgència social de molta gent per a fer quallar un discurs populista amb un anàlisi de la situació en clau racista. I perillós, doncs, perquè situa a l’arrel del problema de desigualtat existent l’origen cultural de les persones; és a dir, s’utilitza la pobresa per a justificar la discriminació. Ens trobem, doncs, davant d’una pràctica comuna i gens nova a l’hora d’enfrontar la classe treballadora que fa que s’acabin veient com a culpables de la pròpia situació de precarietat els veïns i veïnes, i que el fet d’assumir aquest discurs impedeixi o faci innecessari d’adonar-se que, realment, es tracta d’un problema estructural d’arrels molt més profundes.

Des de l’assemblea comarcal d’Endavant Baix Llobregat ens oposem frontalment a aquest tipus d’iniciatives xenòfobes, i és per això que denunciem aquesta i totes les altres convocatòries similars que han tingut lloc. Perquè aquesta no és un fet aïllat, sinó que parteix del precedent d’altres experiències, en les quals la resposta popular s’ha encarregat de deixar clar que no volem actes feixistes als nostres carrers. Així, a Igualada i Manresa també van tenir lloc convocatòries de recollides d’aliments que van ser boicotejades, i en la segona es va aconseguir aturar una recollida d’aliments i en va sortir una persona denunciada per part de PxC. Per tal de fer front a l’aparició i extensió d’aquestes iniciatives de caire xenòfob, es va engegar la campanya #NoAlimentisElRacisme, la qual n’exigeix la prohibició, alhora que demana el suport tant de persones com col·lectius a través de l’adhesió al seu manifest (https://noalimentiselracisme.wordpress.com/).

No podem permetre que formacions neonazis com Plataforma per Catalunya continuïn organitzant actes d’aquest caire de manera impune i amb el suport de les institucions. Perquè passivitat és complicitat. Cal, doncs, organitzar una resposta col·lectiva per tal de deixar clar que no volem feixistes ni als nostres carrers ni a les nostres institucions.

És per tot plegat que cridem a participar de la convocatòria feta per aquest dissabte 28 de febrer a les 9 h al mercat del C/ Fèlix Duran i Canyameres (barri de Buenos Aires), per tal d’aturar el partit feixista Plataforma per Catalunya i els seus actes discriminatoris i populistes.

FORA RACISTES DELS NOSTRES BARRIS, NI A MARTORELL NI ENLLOC. NO PASSARAN!

Endavant-OSAN Baix Llobregat

Actes 8 de Març al Baix Llobregat

Aquest 8 de març, el Baix Llobregat surt al carrer contra el patriarcat i el capitalisme! 

La CUP, l'eina més fràgil

Reproduïm un article de Miquel Ruano i Torres, Educador Social i militant de l'esquerra independentista de la Vila de Gràcia publicat a l'Accent. 

La CUP, l'eina més fràgil

D'ençà de la incursió de la CUP al Parlament de Catalunya, la projecció pública d'aquesta ha crescut exponencialment. És, sens dubte, quelcom que ja era previsible. El fet sorprenent però, no és aquest creixement en la visualització, sinó més aviat la forma i el contingut que aquesta està prenent. Poques crítiques i molts elogis. Elogis expressats, en ocasions, per aquells els privilegis dels quals la CUP vol destruir. 

M'estic referint per exemple al tuit de Duran i Lleida titllant de “discursàs” les paraules de David Fernàndez durant el debat d'investidura d'Artur Mas. Als comentaris d'Antoni Bassas al programa Divendres de TV3 quan, referint-se a una altra intervenció de David Fernàndez en la Comissió d'Investigació sobre les responsabilitats en la gestió de les Caixes, va arribar a dir que s'havia viscut un dels moments d'or del parlamentarisme català. Podríem afegir també l'article d'Albert Om al diari ARA en el que opinava que la CUP estava dignificant el Parlament, o l'actitud protectora amb què la Presidenta del la cambra, Núria de Gispert, tracta a aquesta candidatura.

Aquests són exemples d'una dinàmica que s'ha vingut donant des del novembre de l'any passat en què ha pres protagonisme una opinió pública suposadament favorable o, si més no, amigable als continguts que professa la CUP i la forma d'expressar-los. Amb tot, aquesta situació inesperada sembla que ha generat en l'Esquerra Independentista i el seu entorn certa sensació de complaença i de perillós optimisme.

Més enllà de la clara condescendència que demostren alguns d'aquests elogis, el realment perillós és que contribueixen a convertir el Parlament i la tasca parlamentària en un espai i una activitat amable i còmode per a la CUP. I és que si hi ha d'haver una cosa clara és que la CUP al Parlament, i a qualsevol institució, juga en camp contrari, amb un àrbitre comprat i una pilota punxada. I el més important, juga un altre partit i a un esport diferent que la resta.

Aquesta darrera consideració no és secundària ni superficial, al contrari, és l'eix central d'aquest escrit i allò que pretén subratllar. Cal entendre que l'objectiu de la CUP no és marcar molts gols al Parlament, pretendre l'aval i el reconeixement de l'afició o procurar un tracte avantatjós per part de l'àrbitre. L'objectiu no és guanyar el partit que allà s'hi juga. És un altre. Un que tot i haver-se dit ja moltes vegades, cal recordar i tenir sempre present. La funció de la CUP al Parlament és la de contribuir a la creació i consolidació dels espais d'Unitat Popular restant poder a l'Estat Burgès i permetent autèntiques pràctiques de contrapoder, autogestió i autoorganització de les classes treballadores.

Cal entendre doncs el paper que juguen les poques crítiques i els molts elogis rebuts per part dels cercles del poder. Per part d’aquests que practiquen la política oficial o política bloc. Aquests pels que tot s’hi val, sempre que es conservi el color gris característic de la seva visió de la realitat. Cal entendre que el mateix que ens succeeix avui, quan els seus elogis sembla que ens donen força i ens animen a continuar, ens pot succeir demà, quan les seves crítiques i la seva criminalització ens tirin enrere o ens instin a replantejar el nostre discurs i la nostra pràctica.

Compte! Que ningú entengui que s'està proposant d'obviar allò que els mitjans de comunicació opinen sobre la CUP. No és res d'això. Seria agosarat i poc pràctic doncs és clar que els mitjans de comunicació juguen una funció clau en la creació de corrents d'opinió a la nostra societat. Simplement s'està reconeixent que es necessari que estiguem atentes, molt atentes per tal de no caure en el més perillós i invisible dels paranys que ens prepara l'Estat: l'assimilació. Així, el tracte que rebem per part dels mitjans de comunicació esdevé un bon exemple que permet expressar gràficament els perills d'aquesta assimilació. Però això, és només un exemple. Una més de les tàctiques, discursos i accions que emprendrà el poder per tal de minimitzar les potencialitats de la CUP.

Detectant i analitzant aquests perills cal estar atentes i evitar que la CUP passi a convertir-se en una opció més dins l'ampli amalgama parlamentària. Dins del ventall de possibilitats del poder. Dins el gran espectre de tonalitats i matisos del seu gris trist i cansat.

En aquest sentit hem de ser conscients que la política institucional no permet desenvolupar per si sola un projecte capaç de contribuir a l'emancipació social i nacional. La seva naturalesa és una altra, i es basa en la gestió més o menys progressista o conservadora d'allò que ja ve donat. És una política ràpida, massa ràpida, que dóna màxima importància a la qüestió estètica. Una política que recolza i suporta un sistema desigual, i que es recolza i es suporta amb uns mitjans de comunicació que juguen al seu mateix equip, i que permeten acompanyar i omplir amb falsos continguts la seva retòrica. És una política pensada i dissenyada per a conservar els privilegis dels qui els tenen. És la política per a que res canviï.

Per això, el fet de reconèixer-se en terreny enemic és el que permet conservar, a hores d'ara, el potencial revolucioni de la CUP. Res més. És l'únic.

Malgrat pugui sonar estrany, la CUP és una eina forta, potent, capaç, plena de possibilitats, però a la vegada és també una eina fràgil. És fràgil perquè ha de rebutjar els atacs i intents d'assimilació per a poder continuar existint com a alternativa al sistema. Ho és perquè ha de ser capaç d'analitzar críticament cadascuna de les accions que emprèn, per tal d'assegurar-se que es corresponen amb els objectius i finalitats que té marcats. Perquè ha d’abandonar l'esprint i entendre que la seva és una cursa de fons en què la utilització d'una forma i uns espais de lluita antisistèmics pren una importància capital per a la simple supervivència. Perquè no s’ha de deixar arrossegar pel corrent de la institució i ha d’evitar i controlar la inèrcia en la que el poder la intenta atrapar. Perquè no ha de permetre que l'enlluernin les falses possibilitats que Europa li ofereix i ha de qüestionar-se on i com es pot batallar per la construcció de la Unitat Popular. 

Oblidar algun d’aquests elements i deixar-se endur per qualsevol de les moltes dreceres que la institució ens ofereix implica ser atrapat per la trampa del sistema. Ho seria, per exemple que la CUP es presentés a les properes eleccions europees. I no pel fet que haguem de rebutjar d’entrada i acríticament aquest espai, no és aquesta la qüestió. El problema apareix quan es proposa un camí que sorgeix de l’oportunisme més absolut. Quan s’aposta per quelcom sense que existeixin una tàctica i una estratègia consensuada. Quan no hi ha un treball ni pacte estables entre les diferents formacions amb qui es proposa l’experiment. Quan no existeix una necessitat material prèvia a la proposta i es desconeix el treball que s’hauria de desenvolupar al Parlament Europeu. La CUP no s’ha de presentar a les eleccions europees. No ha de deixar-se absorbir per la dinàmica del poder. No ha de batre's en un duel amanyat on la política oficial guanya i la revolucionària perd. 

Perquè a dia d’avui, el Parlament Europeu ens allunya de la realitat catalana i del nostre projecte i objectius. Ens despista en la nostra tasca de construcció de la Unitat Popular. Ens desnaturalitza fent entrar la CUP en una espiral que l'obliga a viure per a ella mateixa i tancada en ella mateixa.

Així, altra vegada cal invocar el record i la memòria. La CUP és una eina fràgil perquè juga contra un món fet d'odi i de misèria en un camp on hi té tothom en contra. La CUP és una eina fràgil. Molt fràgil. És, probablement, l'eina més fràgil que tenim perquè ho té tot per fer en un espai on no tot és possible.

Amb tot i per a canviar-ho tot, conservem-la, batallem-la!