Tot i això, cal valorar positivament la recuperació de l'independentisme combatiu al carrer, amb l'apropament de cada vegada més gent, jove en la seva majoria, i el creixement de la combativitat de les lluites populars al nostre país, en el qual ha tingut influència la participació, entre d'altres, de l'esquerra independentista. Lluites com la que s'oposa a la creixent precarització de les nostres condicions de vida, en demanda de vivendes i espais alliberats i contra l'especulació, contra les guerres imperialistes, contra la creixent repressió, contra el feixisme i el racisme, contra la presència de l'exèrcit d'ocupació espanyol, lluites estudiantils, ecologistes, per l'alliberament de la dona; han estat algunes de les mostres que ens permeten veure que som molts els que estem disposats a lluitar, i no deixar-nos arrossegar per la paràlisi i col·laboracionisme dels qui es reclamen falsament d'esquerra o defensors de les nostres llibertats nacionals.
Des d'Endavant, creiem que cal plantejar una proposta que ens permeti articular tota aquesta resposta al voltant d'una alternativa independentista i veritablement d'esquerres, una alternativa que pugui enfrontar-se amb les estructures de dominació nacional i social que ens sotmeten. Un projecte polític que sigui capaç de mantenir una forta interrelació, una col·laboració enriquidora, sense afanys d'absorció ni satel·lització, amb els moviments socials i organismes populars que existeixen al nostre país, i que són reflex de la rica tradició de la classe treballadora i les classes populars catalanes d'associacionisme i de lluita en defensa dels seus interessos. Construir aquesta alternativa, aquesta Unitat Popular, és per nosaltres, la principal prioritat de l'esquerra independentista, i per això caldrà aprofundir en les dinàmiques conjuntes, en el debat i col·laboració, perquè aquesta és una feina que hem de fer entre totes i tots. I per això caldrà també ser capaços d'ampliar el nostre espai, d'oferir un projecte engrescador que il·lusioni a amplis sectors socials del nostre país, que han mantingut i mantenen posicions combatives i coherents en defensa dels nostres drets nacionals i socials, i que fins ara no s'han identificat plenament amb l'esquerra independentista. Treballarem, doncs, des d'Endavant, amb la voluntat d'assolir aquests objectius, i comencem amb il·lusió i ganes, oberts a la participació de tots aquells i aquelles que vulguin aportar el seu esforç a aquest projecte. Per la Reunificació, la Independència i el Socialisme.
Per què lluitem?
Lluitem per la llibertat de la nostra nació, els Països Catalans, sotmesos avui pels estats espanyol i francès, que ens neguen, en últim terme per la força de les armes, el dret a regir lliurement el nostre destí, i que pretenen la nostra desaparició i assimilació, amb la substitució de la nostra llengua. La única possibilitat de sobreviure com a nació és la Independència i la Reunificació, garantint la nostra identitat i la seva riquesa i diversitat, uns Països Catalans lliures creats pel poble i al servei del poble. Refusem les actuals autonomies, que redueixen els nostres drets i ens divideixen, cedides pel govern de lestat i que no ens permeten en cap moment decidir sense la seva tutela. Unes autonomies que no són més que el reflex del botiflerisme de la burgesia catalana, lligada de peus i mans al projecte espanyol pels seus interessos de classe.
Lluitem pel Socialisme, per la fi de lactual sistema capitalista, sostentat en la divisió del món entre els propietaris dels mitjans de producció i la resta de la humanitat, un sistema irracional menat només per la recerca del màxim benefici, que incrementa dia a dia lexplotació i lexclusió social, que condemna el nostre país a creixents graus de precarització, atur, inseguretat, especulació, dicriminació per raons dorígen i de gènere, obligant als nouvinguts al nostre país a sobreviure en condicions de misèria i sense cap dret, un sistema que promou un model "desenvolupament" que destrueix el nostre medi natural. Un sistema que està creant cada dia més desigualtat al món, incrementat la diferència entre els rics, cada cop menys nombrosos i més rics, i tots els altres, cada cop més empobrits, que utilitza els seus instruments antidemocràtics de dominació econòmica, política, militar i cultural (FMI, BM, OTAN, mitjans de comunicació...) per mantenir lhegemonia duns quants països sobrte la resta de la humanitat, per trepitjar la sobirania i esborrar la identitat cultural dels pobles.
Lluitem també per acabar amb el patriarcat, per l'alliberament de la dona i per l'absoluta llibertat sexual. Per acabar amb el sistema de valors masclista, repressiu, autoritari i culpabilitzador de les opcions de cadascú.
Ara més que mai la disjuntiva és clara; seguir amb aquest model irracional i inhumà o bé lluitar per construir una societat socialista adaptada a la nostra realitat nacional, basada en en el control democràtic de leconomia, la utilització racional dels recursos en benefici de la majoria, dels treballadors i treballadores i de les classes populars, en el repartiment de la riquesa, en el respecte a lentorn natural, una verirtable democràcia participativa i popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada