Ja fa ben bé cinc anys que els sectors ecologistes alerten de la voluntat i la necessitat que té tant l'administració com la patronal cimentera de donar sortida als residus que totes i tots generem a través de les xemeneies de les cimenteres. Aquesta situació s'ha fet evident a municipis com Alcanar, Alacant, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Sitges on s’han presentat projectes per incinerar i en alguns casos, ja s’ha començat a cremar.
Davant d'aquest fet cal analitzar en quina situació es troba la patronal cimentera i l'administració pública, que recentment ja compta amb el suport de
Segons l'Associació de fabricants Oficemen, el consum de ciment caurà un 18% al llarg del 2008. La crisi del totxo arrossega amb ella al seu fidel col·laborador i la patronal ja fa temps que està prenent mesures. Una d'aquestes és la de portar a terme una conversió industrial encoberta que permeti continuar augmentant els beneficis en un context advers. Actualment als Països Catalans hi ha un total d’onze cimenteres, de les quals sis es troben a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Cal remarcar, però, que l'administració catalana, valenciana i balear són col·laboradores molt interessades, i no víctimes de pressions, com determinats sectors volen fer creure. Els abocadors de tots els Països Catalans estan saturats i les grans infraestructures que s'han construït amb diners públics, com els Ecoparcs, funcionen només per compactar residus, sense tenir en compte la separació que fan els ciutadans. Un exemple clar és la denúncia que Plataforma Vallès Net ha fet recentment. Segons aquesta entitat els residus sortints de l'Ecoparc-2 són transportats en tràilers fruiters fins Alacant, on s'enterren a pedreres.
El problema d’origen és que cada persona genera de mitjana un quilo i mig de residus diàriament com a fruit d'una societat de consum que promou l'usar i llençar per tornar a comprar. L'administració és incapaç, pel seu caràcter burgès, de prendre mesures fermes que afectin el capital privat i el model capitalista on vivim. Cal doncs ser conscients que els governants, tinguin el color que tinguin, responen als interessos empresarials i no als dels ciutadans. Un exemple clar és el Conseller de Medi Ambient de
Des d'Endavant entenem que la única via per poder fer front a aquestes problemàtiques és la mobilització ciutadana i la desobediència, així com un front comú en el qual s’integrin els ciutadans i els treballadors de les empreses implicades. Pensem que qualsevol altra via que no contempli aquests mitjans de lluita, estarà d'inici viciada per la negativa tant de l'adiministració com dels empresaris de veure afectats els seus ingressos. Per un treball digne i de qualitat, i per un aire net per tots i totes.
Publicat a Sant Feliu Respon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada