Cinc dies després que el Tribunal Constitucional espanyol declarés "inconstitucional" la consulta propugnada per Ibarretxe i el seu govern tripartit, tot i el seu caràcter merament consultiu i regional, un altre dels òrgans del sistema judicial espanyol, en aquest cas el Tribunal Suprem, ha decidit il·legalitzar per unanimitat Acció Nacionalista Basca. La motivació jurídica: ser successora de Batasuna, i estar "instrumentalitzada" per l'organització armada basca Euskadi Ta Askatasuna.
Tot sembla indicar que el mateix òrgan decretarà també la il·legalització del Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) pròximament. Segons un dels òrgans oficiosos de el govern espanyol, el diari El País, "la data límit per dictar sentències contra ambdues formacions estava prevista pel proper dia 22".
Òbviament les reaccions dels partits espanyols ha estat de "felicitar-se pel funcionament de l'Estat de Dret" (Alonso, portaveu parlamentari del PSOE) i pel "triomf de la llei" (Rajoy). Segons aquest últim, "la tornada a les institucions dels "terroristes" [referint-se a ANB] era dolenta per a la "lluita contra el terrorisme" [referint-se a tota l'esquerra abertzale]. El govern espanyol ha afegit que aquesta il·legalització "és un pas endavant en el procés normalitzador de la vida política". Sembla una frase pronunciada per el ministre d'una dictadura bananera, però no: es tracta de les afirmacions d'un representant del govern d'un estat de la Unió Europea.
Per la seva banda, i continuant amb la seva línia d'actuació estèril i diletant davant les ingerències i agressions de l'Estat espanyol, el govern de la comunitat autònoma basca mostrava el seu refús a la decisió del suprem. Fins i tot, un portaveu del Partit Nacionalista Basc afirmava sorprenentment que el Tribunal Suprem hauria de "justificar molt bé" la seva decisió "sense precedents en l'àmbit europeu". Segons aquestes afirmacions, les successives il·legalitzacions de Herri Batasuna, Batasuna, Xaki, Jarrai, Segi o Gestoras Pro Amnistía no són precedents de cap mena davant la il·legalització de Acció Nacionalista Basca. D'altra banda, és difícil d'esbrinar si el portaveu jeltzale està expressant un desig o una condició quan adverteix al Tribunal Suprem que "haurà de justificar molt bé" la seva decisió.
La sentència comportarà la liquidació de béns i efectes de tot tipus que pertanyen al partit, que havia aconseguit 40 alcaldies a les darreres eleccions municipals, i havia esdevingut novament la segona força política de la comunitat autònoma basca, malgrat que l'Estat va impugnar 133 candidatures de la formació. ANB, en llengua basca Eusko Abertzale Ekintza, és un partit fundat l'any 1930 i inscrit des d'aleshores en el registre de partits polítics. Curiosament, el mateix partit que ha promogut la seva il·legalització, va ser company de govern durant els anys del Front Popular i no només de govern, sinó també de trinxera. Així s'explica en un article aparegut al diari basc Gara, en què es remarca com han canviat les coses des de l'alçament feixista, fins al punt que els hereus de les sigles del PSOE s'han aliniat amb els successors ideològics de Franco.
Segons representants d'ANB, aquesta decisió ja estava presa d'avantmà, i que tal i com ha fet sempre, l'esquerra abertzale "seguirà amb el seu treball polític en favor de la construcció política i social del País Basc" passant "per damunt de il·legalitzacions i qualsevol tipus de dificultats".Ha afirmat que la il·legalització no és sinó una nova manifestació de l'Estat d'excepció permanent en què Espanya fa viure els pobles que oprimeix, que la decisió del Tribunal Suprem era una decisió política i que tot plegat "és una mostra clara que no existeix democràcia a l'Estat espanyol".
Endavant expressa la seva solidaritat amb l'independentisme basc i denuncia el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol
Davant aquests fets, Endavant (OSAN) reitera la seva solidaritat amb l'esquerra patriòtica basca i emplaça l'esquerra independentista i a tots els i les treballadores catalanes a mostrar la seva solidaritat amb el poble basc i a denunciar el caràcter antidemocràtic de l'Estat espanyol i dels seus governants. Igualment, fa una crida a tots els representants polítics catalans a solidaritzar-se amb el poble basc i a denunciar aquesta nova il·legalització. Només retornant la capacitat de decisió al poble basc serà possible acabar amb un conflicte que ja dura massa anys: el conflicte entre l'estat espanyol i el poble basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada