El dia 20 de desembre del 2013 el Ministre de Justícia del PP Luis
Gallardón, ha anunciat la reforma de la llei per la interrupció
involuntària de l’embaràs. Aquesta reforma és una prohibició encoberta
del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de
supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon
supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La
contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i
els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys
físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.
Aquesta reforma no es pot entendre sinó com una atac cap al dret de
les dones a decidir sobre el seu propi cos, per part del sector
espanyolista ultracatòlic més caspós de bracet amb el PP. Aquests són
els grups mal dits “provida” com l’associació Hazte Oir i Derecho a la
Vida, que integren la plataforma Catalunya Vida Sí, conjuntament amb
Foro Catalán de la Familia, E-Cristians, Cruz de San Andrés i Asociación
Víctimas del Aborto, entre altres. Tots aquest grups estan molt
vinculats a d’altres representant de l’ultradreta espanyola com
Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional,
España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal.
El dret a l’avortament és un dret inalienable, que no admet cap
decisió contrària per molt que pugui ser sustentada en majories
parlamentàries. El dret a decidir sobre si dur a terme o no el propi
embaràs és un dret que tenim totes les dones. I l’ús d’aquest dret ha de
ser universal i gratuït. Només així es pot garantir la igualtat
d’oportunitats. Perquè a qui condemna aquesta contrareforma és a les
dones de les classes populars que decideixin avortar. Les famílies de
classe alta, catòliques o no, sempre han trobat la fórmula per poder
avortar amb garanties sanitàries, previ pagament d’una quantitat
prohibitiva per a les dones de classes populars. És a aquestes dones a
qui la contrareforma condemnarà a fer avortaments de forma clandestina,
amb el risc que això implica sobre la pròpia vida, o a portar a terme
una maternitat no desitjada, o insostenible per motiu econòmics o
afectius, fet que considerem d’una gran irresponsabilitat social.
Ja n’hi ha prou que siguem les dones que carreguem a les nostres
espatlles la seva crisi, el seu deute i ara el seu feixisme. Per aquest
motiu, des d’Endavant ens sumem i fem una crida a manifestar-nos pel
dret a decidir sobre el propi cos.
Perquè nosaltres decidim! Nosaltres desobeïm!
Volem la independència per canviar-ho tot!
Volem la independència per canviar-ho tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada