Ordenança Cívica? No, Gràcies.

Article publicat per Marc Artiga a Viu Molins el 13-8-12, sobre la nova normativa de civisme de Molins de Rei.
 

Recentment, el govern municipal ha iniciat els procediments per desenvolupar una nova Ordenança de Civisme o, com ells anomenen, de ‘Convivència Vilatana’. En aquest petit escrit m’agradaria argumentar que aquesta ordenança és inoportuna, innecessària, està mal plantejada i, a més a més, és molt perillosa.

Inoportuna. La primera pregunta òbvia a plantejar-nos és: cal una nova normativa? Alguns ens preguntem si en una època de retallades i de reducció del personal al mínim, és raonable que el govern municipal dediqui una comissió tècnica conformada pel regidor de Via Pública, el regidor de Guàrdia Urbana i vuit tècnics més de l’administració molinenca, així com el munt d’hores invertides a elaborar minuciosament una normativa que ningú no ha demanat. I és que, tenint en compte la profunda crisi econòmica i el conflicte nacional cada cop més patent que estem vivint, es fa difícil entendre perquè hem d’invertir diners i esforços a reglamentar els usos de l’espai públic.

Innecessària. De fet, algú podria pensar que una nova Ordenança Cívica és necessària perquè sense aquesta l’espai públic esdevindria un caos; però estaria completament equivocat. En primer lloc, perquè aquesta mena d’ordenances mai no ataquen l’arrel dels problemes, sinó que simplement els intenten d’amagar sota la catifa. I és que, solucionarem la mendicitat o l’abstencionisme escolar amb lleis més dures? Millorarem, potser, la convivència entre la gent interposant-hi noves normes? Molts pensem que el diàleg entre les associacions de barri, les entitats, la gent amb problemes i els agents cívics seria molt més efectiu que no pas el fet d’intentar solucionar els problemes de convivència a través de lleis més estrictes i, sovint, inoperants.

En segon lloc, perquè a Molins ja hi ha un grapat de normatives plenament vigents que regulen molts dels aspectes que preocupen la gent: per exemple, ja és obligat de recollir els excrements dels gossos (art. 44) o de tenir els solars i patis nets (art. 111). De fet, ja hi ha normes tan absurdes com la prohibició de regar les plantes entre les 7 h. del matí i les 22 h. (art. 24), així com la prohibició de beure alcohol al carrer (art.11.3). A més a més, existeix una normativa especifica sobre contaminació acústica i un munt de coses més. És que cal afegir-ne de noves, encara? O potser eliminar-ne algunes?

L’Enquesta. Ara bé, si un es proposa de fer un pas endavant cap a una nova normativa, seria oportú que es fes bé i d’una manera consensuada amb la població. Malauradament, l’enquesta que el govern municipal s’ha empescat per saber l’opinió dels vilatans i vilatanes és extremadament deficient. Fixem-nos-hi: no es pregunta en cap moment si la persona enquestada considera que cal una nova normativa de civisme (la pregunta més important). Es demana que valori el nivell d’importància de certes qüestions agrupades més o menys arbitràriament, però persones diferents poden creure que un tema és important per motius oposats (mentre que algú pot creure que és molt positiu, algú altre pot considerar-lo molt negatiu). Moltes preguntes suggereixen interpretacions diferents. La formulació d’alguns punts està clarament esbiaixada. A més a més, no es controla quantes vegades pot votar cada persona ni es té en compte el barri on resideix. I hi podríem afegir un llarg etcètera. Estic segur que l’esforç i els diners que s’han dedicat a elaborar aquesta enquesta s’haurien pogut invertir molt millor.

El Perill. Deixant de banda la discussió sobre la conveniència d’una ordenança d’aquest tipus i del seu plantejament, crec que hi ha dos grans perills d’aquesta mena de normatives que s’han de tenir molt en compte. En primer lloc, una nova ordenança podria servir per regular i limitar encara més els usos de l’espai públic, la qual cosa seria un atemptat contra les llibertats individuals i col·lectives. En aquest sentit, l’intel·lectual català Manuel Delgado ja fa molts anys que ens avisa dels perills que comporta l’excessiva regularització de l’espai públic; un espai que sempre ha estat un lloc de trobada, de diàleg i d’activitats populars i que, malauradament, cada cop més està deixant de ser allò què el defineix: públic. En aquest sentit, una petita mostra del tipus de prohibicions que alguns governs (sobretot convergents i ‘socialistes’) han aprovat recentment en altres municipis: a Vilafranca han prohibit repartir octavetes, fer reunions al carrer o penjar cartells; tampoc no s’hi permet jugar a pilota, ni tocar instruments al carrer, ni tan sols agafar aigua de les fonts (art. 7). A Berga, s’hi ha prohibit tenir roba estesa al balcó (44.3) o posar antenes a la façana (art. 48.4.1). D’altres ordenances similars s’han aprovat a Tortosa, Barcelona i a altres municipis, les quals han generat una forta protesta popular. Si el govern de la nostra vila tira endavant aquest projecte, és d’esperar (i desitjar), doncs, que la població de Molins també reaccioni i s’organitzi.

El més greu de tot, però, és que aquesta ordenança només serviria per maquillar els símptomes sense atacar-ne els problemes reals. I és que, moltes d’aquestes activitats que es volen regular deriven de certes qüestions inajornables que com a societat hem de maldar per solucionar: gent sense feina que es veu abocada a la mendicitat, adolescents sense expectatives que deixen l’escola prematurament o gent que necessita regirar els contenidors per sobreviure. Un govern municipal hauria de dedicar tots els seus esforços a eradicar les causes d’aquests problemes, i no a proposar operacions estètiques. Perquè, que jo sàpiga, mai s’ha tret ningú de la mendicitat prohibint-li dormir al carrer. Tal com va dir Goethe, la llei és poderosa, però més poderosa és la misèria.