El passat dissabte 28 de gener va tenir lloc a l'Ateneu Popular d'Esplugues un acte d’homenatge a Fidel Castro, organitzat des d’Endavant Baix Llobregat i Ítaca-Organització Internacionalista dels Països Catalans, del qual en fem una valoració molt positiva.
La jornada va començar amb la intervenció del company Alberto Valenzuela, que va presentar el llibre Semilla de Revolución; a continuació es va donar pas a Pedro Trigo, el qual va explicar el context i desenvolupament de l’assalt a la caserna de Moncada de Santiago de Cuba amb què es va donar inici al procés revolucionari, del qual va participar activament. I, finalment, va ser torn del cònsol de Cuba, Fabio Álvarez, encarregat de desmuntar alguns dels mites sobre Cuba amb la seva intervenció, i omplint la sala d´esperança i ànims per continuar lluitant pel socialisme, tot fent-nos coneixedores de la continuïtat del projecte revolucionari a cubà.
Des de l’assemblea d’Endavant Baix Llobregat volem agrair als companys que van fer possible l’acte la seva disposició a participar d’aquest humil homenatge que des del Baix Llobregat vam poder fer a un referent com Fidel Castro; així com a les assistents a l’acte, tot entenent que esdeveniments d’aquest tipus no tan sols serveixen per fer memòria, sinó que també permeten crear espais d’intercanvi d’experiències i coneixements i, per tant, d’aprenentatge col·lectiu i que, sobretot, contribueixen a crear xarxa d’unitat i lluita.
02 de febrer 2017
18 de març 2016
Concentració en suport a Andrés Bódalo dissabte 19 al Prat
El company Andrés Bódalo, militant del SAT Jaén, haurà d'entrar a presó per una denúncia del PSOE de la mateixa ciutat arran dels fets ocorreguts en unes mobilitzacions camperoles el passat 2012 a Jódar. Acusat d'un delicte d'atemptat a l'autoritat, haurà de complir 3 anys i mig de condemna,engruixint així la llista de presos i preses polítiques que actualment omplen les presons de l'Estat espanyol.
És per això que s'ha convocat una concentració en suport i exigint la llibertat del company Bódalo, a la qual es convida a sumar-s'hi a tots els col·lectius, sindicats i organitzacions combatives de la comarca. La convocatòria serà el proper dissabte19 de març a les 12.00 h a la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat.
Vídeo de la Crida de les companyes del SAT
https://www.youtube.com/watch?
07 de març 2016
S'acosta
la diada del 8 de març i amb ella les anàlisis i reflexions en clau de gènere.
Malgrat que existeixin en l’opinió pública destacables avenços en matèria de
sensibilitat antipatriarcal, encara queda molt per avançar. Encara estem lluny
d'abordar en profunditat l'arrel de la desigualtat més sagnant i més
normalitzada, aquella que conjuga els efectes de dominació d'una estructura
socioeconòmica esclavista amb els d'una estructura cultural que legitima el fet
que la meitat de la societat visqui subjugada a l'altra meitat. Capitalisme i
patriarcat retroalimenten i reforcen una explotació estructural de la qual les
dones no podrem deslligar-nos per complet si no combatem conjuntament els seus
efectes.
És per això que des de l'organització independentista, socialista i feminista Endavant-OSAN hem donat el tret de sortida a la campanya «Mai més explotades. Mai més silenciades», amb la reedició del manual «Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps». El llibret, inicialment publicat el 2009, en ple esclat de la darrera crisi financera, posava sobre la taula la urgència de parlar sobre la doble explotació laboral que patim les dones en l'esfera productiva i reproductiva -intensificada en temps de crisi-, amb l’objectiu de proporcionar elements d'anàlisi i de resposta feminista i anticapitalista als Països Catalans.
La reedició que us presentem, revisada i ampliada el 2016, constata i aprofundeix en diverses alertes ja descrites llavors: que els períodes de crisi global no són excepcionalitats del sistema, sinó que són períodes necessaris per al sistema mateix; que l'anomenat 'austericidi' o desplegament de l'agenda neoliberal ha atacat en primer lloc el flanc de la protecció social i les cures; que si, dintre de la precarietat, les classes populars han pogut subsistir ha estat gràcies a la capacitat extractiva que el capitalisme té sobre el valor de les feines reproductives i de cures que realitzem les dones i que, per això mateix, la duresa amb què avui en dia continua colpejant la crisi no afecta d'igual manera tots els individus. Aquests efectes van més enllà de la desigualtat salarial i la divisió sexual del treball. El binomi 'dones i crisi' manifesta la necessitat de no deixar enrere aquests aspectes en les exigències de canvi de model social i productiu. Quan es parla de 'plans de xoc i d'emergència social' o de no deixar enrere les més febles de la societat, s'obvia que han estat les dones qui han retornat a la llar i han assumit sense remuneració les cures de les persones dependents, de les excloses del sistema de serveis i prestacions socials, dels infants sense llars d’infants públiques, de les persones grans sense residències o centres de dia, i amb aquestes un llarg etcètera. I el capitalisme pot privatitzar i/o extreure valor d'aquest treball de cures i reproductiu perquè l'altre sistema de dominació cooperant, el patriarcat, relega i naturalitza aquestes feines a l'àmbit familiar i domèstic.
A més, la crisi ha evidenciat que la doble explotació genera també efectes nefastos en l'accés de les dones al mercat laboral: l'obligació imposada a les dones d'atendre la llar i les famílies ens exposa a una major amenaça de perdre la feina en qualsevol moment. També incrementa el nombre d'excedències forçoses i l'abandonament de la feina remunerada.
Aquesta
despossessió dels drets socials de la meitat de la societat i de la impossibilitat
de viure les nostres vides amb salut i dignitat ha d'interpel·lar-nos a tombar
ambdós sistemes de dominació d'arrel; a alçar-nos contra totes les violències
erigides contra les dones i els seus cossos, ja que són el mecanisme mitjançant
el qual el sistema capitalista heteropatriarcal manté el domini; a criticar i combatre
la invisibilització de les tasques de reproducció i cures. En definitiva, a
denunciar l'explotació de les dones dins i fora del marc laboral.
A part
d’una crítica a la invisibilització i relegació del treball reproductiu i de
cures a l’àmbit domèstic o privat com a estructura socioeconòmica, encara vigent
avui en dia, i de la masculinització de l’entorn productiu, la campanya és una
eina de denúncia per les treballadores en els llocs de feina més precaris,
tantes vegades assignades i realitzades per les més vulnerables, les
dones. Es posa sobre la taula també que
les dones mai no serem lliures mentre els sistemes patriarcal i capitalista
existeixin, se sostinguin, es retroalimentin i ens facin esclaves mitjançant
l’alienació a l’esfera productiva i a la reproductiva.
Podeu
descarregar-vos o llegir en línia el llibret “Dones i crisi” i veure tot el
material de la campanya al web de l’organització: www.endavant.org. A
més a més, podreu consultar tots els actes i xerrades englobats dins la
campanya “mai més explotades, mai més silenciades” que es faran arreu del
territori.
03 de març 2016
Arriba el 8 de març i arriba carregat d'actes arreu del Baix Llobregat, de nord a sud. Enguany tindrem:
- Jornades feministes a Corbera de Llobregat, 4, 5 i 6 de març
- Sant Boi de Llobregat 4 de març
- Vetllada feminista a Esplugues de Llobregat, 4 de març
-Gavà, 5 de març
- Jornades feministes a Olesa de Montserrat, 11 i 12 de març
- A Molins de Rei, actes del 8 al 18 de març
- Jornada feminista a Martorell, 3 d'abril
02 de març 2016
Calçotades populars al Baix Llobregat
Enguany el tour de calçotades populars de l'Esquerra Independentista del Baix Llobregat, es va iniciar el 30 de gener a Martorell, i hem anat seguint setmana rere setmana, poble rere poble fins a arribar el pròxim 13 de març a Molins de Rei.
13 d’abril 2015
La secció sindical de la COS a Scolarest exigeix la repetició del procés electoral.
Davant
la manera com ha transcorregut el procés electoral per a conformar
el Comitè d’Empresa de Scolarest (Asistentes Escolares, S.L.) a la
província de Barcelona, des de la secció sindical de la COS
(Coordinadora Obrera Sindical) a la mateixa empresa volem
manifestar-hi el nostre descontentament, així com el no
reconeixement i els motius que ens han dut a considerar que cal
exigir la repetició del procés electoral.
Primerament volem exposar que tot i les
dificultats que ens hem trobat pel camí (explicades a continuació)
s'han aconseguit 3 delegades de 17 possibles, obtenint representació
la primera vegada que ens presentem. Volem agrair a totes les
persones que ens han donat suport i ens han donat el seu vot, és un
pas molt important per a seguir defensant amb millors condicions (ja
que per exemple tindrem accés a informació de la qual abans no en
teníem) els drets de les treballadores.
Resultats:
- 12 CCOO (258 vots)
- 3 COS (58 vots)
- 2 USOC (56 vots)
Participació 65%
- 12 CCOO (258 vots)
- 3 COS (58 vots)
- 2 USOC (56 vots)
Participació 65%
Des
de l'inici del procés electoral són moltes les irregularitats
procedimentals amb què ens hem trobat en els diferents centres, tot
plegat acompanyat per una manca de transparència davant les
informacions necessàries per a poder participar-hi amb ple dret,
tant pel que fa a les electores com a les candidates (en el cas de
les que no formen part del Comitè d’Empresa).
El
primer impediment a l’hora d’accedir a la informació per a
presentar-se a les eleccions amb normalitat ha vingut per part de
l’empresa. Quan des de la secció sindical s’ha intentat demanar
l’esmentada informació a la responsable de l’àrea de Recursos
Humans i encarregada d’aquesta tasca. Ens ha estat gairebé
impossible contactar amb aquesta persona, més enllà d’un
intercanvi de correus electrònics en què ens va facilitar el
calendari laboral i una convocatòria d’una reunió, l’assistència
a la qual vam excusar per motius laborals, tot demanant que se’ns
fes arribar la informació que s’hi tractés, pel fet que enteníem
que era necessària, sense que aquesta ens hagi arribat. I res més.
Des de més de quinze dies abans del període electoral hi hem
intentat contactar telefònicament i ha estat impossible, de manera
que cap dels dubtes o peticions d’informació rellevant per a poder
participar de les eleccions en igualtat de condicions que la resta de
sindicats no han estat resolts.
Considerem
aquest un fet molt greu perquè entenem que és obligació de
l’empresa proporcionar les eines i recursos necessaris a l’hora
de garantir un procés electoral en condicions, i això no s’ha
complert, començant per aquesta manca de transparència. Aquest,
però, no és un fet aïllat, ja que és un episodi més de la
tendència que es repeteix quotidianament no només de cara a les
seccions sindicals, sinó de les treballadores en general, les quals
l’únic que troben quan s’hi adrecen per tal d’intentar
resoldre algun dubte o problema és aquest silenci i opacitat.
En
el context concret de les eleccions (celebrades els dies 8, 9 i 10
d’abril, amb urnes itinerants pels diferents centres, amb un ordre
i criteri tampoc no conegut) ens hem trobat amb un seguit d’anomalies
que han impedit el bon desenvolupament d’aquestes. En primer lloc,
hi ha hagut centres on les treballadores no han estat informades del
moment en què havien de votar (com és el cas de l’escola
Immaculada Vedruna d’Encants o del Joan Pelegrí de Sants); en
segon lloc, els centres que formaven part de la ruta 10 no disposaven
de les nostres paperetes, ja que les persones encarregades de dur el
material necessari no han revisat que hi fos tot abans d'iniciar la
ruta, així doncs ningú ha pogut votar la nostra formació; i per
últim, n’hi ha hagut on el moment de la votació ha estat fora de
l’horari laboral, quan ha de tenir lloc dins d’aquest (com ha
passat al centre Pràctiques 2 i al Joan Pelegrí de Sants, o al
Col·legi La Mercè de Martorell).
És
especialment significativa la situació viscuda en un dels centres:
el Joan Pelegrí de Sants. La major part de treballadores que
integren la llista de la candidatura de la COS són d’aquest
centre. Les seves treballadores en cap moment no han sabut quan
havien de votar, ni tan sols la mateixa coordinadora (persona
encarregada d’informar la resta de la plantilla en altres centres
on sí que se sabia aquesta informació), i finalment aquesta ha
tingut lloc fora de l’horari laboral, concretament una hora abans
de l’inici d’aquest, és a dir, un moment en què les
treballadores no són al centre de treball, i menys encara si no han
estat avisades. Tot ens fa pensar que aquest no és un fet casual,
per la manera i el lloc on ho han fet. Som conscients que per a
l’empresa som una nosa, ja que som les úniques que, des de la
nostra aparició ara farà dos anys, no ens hem cansat de defensar
els nostres drets, denunciant tot allò que hem cregut injust, dient
les coses pel seu nom i assenyalant culpables quan ha fet falta. En
definitiva, molestant; fent allò que mai ningú no havia fet ni des
de dins del Comitè ni des de fora, que és embrutar la imatge
pública de l’empresa. Seria comprensible, doncs, que no els
interessés que la COS obtingués representació.
Però
aquí no només hi entra en joc l’empresa. El Comitè (CCOO), per
la seva banda, era coneixedor dels horaris i itinerari de les
votacions, de cadascun dels dies. I sabent que existia aquesta
informació, ha estat còmplice de les il·legalitats de l’empresa,
permetent que el procés transcorregués sense que aquesta arribés a
les treballadores (o si més no a algunes d’elles) o que es fessin
votacions fora de l’horari laboral. En aquest cas, també ens podem
permetre pensar malament, perquè seria igualment comprensible que
els interessés que les votacions en aquest centre comptessin amb una
baixa participació, en tant que això jugaria en contra de
l’aparició de nous colors dins el Comitè. Ens trobem, doncs, que
el nostre Comitè, el representant de les treballadores davant de
l’empresa, una vegada més no s’ha posat del costat d’elles, ja
que negar i amagar informació és vulneració de drets. A tall de
dada significativa, en el mateix Joan Pelegrí hi ha dues delegades
sindicals -membres del Comitè, per tant-, les quals han dit que no
coneixien tota aquesta informació. Seria un fet greu que hi
haguessin tingut accés i no l’haguessin facilitat a les seves
companyes de centre; però ho seria igualment el fet que certament no
coneguessin la informació en qüestió, ja que això demostra
clarament quin és el funcionament dels sindicats del règim, en què
una o dues persones fan i desfan sense tenir en compte la resta, que
tan sols acata.
Per
tot plegat volem mostrar el nostre rebuig davant aquestes pràctiques
poc clares i transparents, les quals ja no ens sorprenen perquè són
del tot habituals, però tampoc no ens deixen indiferents. Perquè
ens reafirmen en la nostra voluntat de continuar endavant amb la
nostra feina; perquè no ens cansarem de seguir defensant els nostres
drets per tots els mitjans al nostre abast i perquè sabem que, si
aquesta feina i els seus fruits són una molèstia per a la seva
pretesa imatge d’empresa líder en el sector defensora dels drets
de les treballadores i d’un servei de qualitat, és que ho estem
fent bé.
Per tot això, des de la secció sindical de la COS a Scolarest
(Asistentes Escolares, S.L.), exigim la repetició del procés
electoral celebrat els dies 8, 9 i 10 d’abril de 2015, per tal de
fer d'aquest un procés realment transparent i just, que garanteixi
el dret de vot de totes les treballadores amb igualtat de condicions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)