Quina Independència?
Potser
és la nova cultura de la immediatesa que fa que de cop tot un munt de
gent es pensi que els grans canvis vindran l'endemà. No fa gaire ho vam
veure amb l'anomenat "Moviment 15M", en què molta gent va veure la llum i
es pensava que la revolució seria al cap de quinze dies. Però ja ha
plogut una mica i encara estem esperant. Això sí, ha quedat un conjunt
de col·lectius organitzats, o bé nous o bé reforçats, que van fent feina
del dia a dia. Però les masses, han desaparegut.
I ara resulta que "tothom" s'ha fet independentista, i pensen que la independència serà demà. L'endemà de l'11 de setembre, havia de ser. Potser pensen que ja han passat més de quinze dies de la gran manifestació de l'11 passat i s'estranyen que la independència no hagi arribat.
En el cas de les mobilitzacions de l'ANC, fa temps que es diu que l'únic objectiu és la independència, que la resta és igual. A més, com que sembla que la independència serà ja, podem deixar de banda tots els problemes, que ja els mirarem de solucionar després de la independència. I a qui es fa més preguntes del compte, de seguida se'l titlla d'anar contra la unitat de totes les independentistes, de ser marginal o radical o vés a saber què més. És un discurs fàcil, aquest. I és el discurs que utilitzen habitualment els qui ja els van bé les coses com estan. És com allò de "ni dretes, ni esquerres". Només ho diuen la gent de dretes quan ja els va bé que tot es quedi com està.
I cal veure a qui ja li van bé les coses com estan. Per començar és força curiós que la manifestació de l'ANC s'anunciés i promogués a bombo i plateret pels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Gairebé semblava que fos una mani convocada per TV3. I el fet que no es pugui parlar en aquesta mobilització de l'ANC de res que no sigui "l'estat català", ajuda a que no es parli de les retallades de CiU. Total, que resulta que en plenes retallades, l'Artur Mas es pot permetre que el vagin a rebre la gent de l'ANC tornant de Madrid d'entrevistar-se amb en Rajoy com si fos un ídol de la independència en ple auge, en lloc de rebre xiulets per anar retallant tots els drets socials de les catalanes i els catalans.
Per no parlar de "l'estat català". Si no es pot qüestionar res per no ser "sectari" i permetre ser el màxim de transversals possible, vol dir que les coses quedaran com estan. És a dir: oblidem-nos dels Països Catalans. Mengem-nos la Unió Europea i el seu projecte neoliberal sense protestar. Seguim aguantat tota la corruptela política que ens xucla els diners públics amb les seves empreses privades i operacions legals i ilegals diverses, seguim aguantat bancs i caixes xuclant-nos la sang, seguim aguntant l'especulació i la destrucció del terriori. Estem ovacionant un "president" que fa quatre dies es venia el Delta del Llobregat de males maneres a un mafiós dels EUA, això és defensar la terra? I ja veurem quin és el seu concepte "d'estructures d'estat". De moment, va parlant amb Europa i els EUA a veure què en pot treure, mirant de rebre alguna coseta directament i enfonsar-se una mica menys que Espanya.
Doncs bé, acuseu-me de sectària o de marginal, si voleu. Però la meva independència, no és aquesta. La meva independència és la dels Països Catalans, la de la sobirania popular, la de l'economia controlada per la gent i per a les persones, la de defensa del medi ambient i el territori, la de les energies sostenibles, la de les dones lliures, la de les persones dignes i sobiranes dels seus propis destins... El meu país no és una línia dibuixada en un mapa i una bandera. El meu país és el meu poble, la meva gent, i el troç de terra on vivim, teballem i sommiem.
Per això la meva manifestació, l'onze de setembre, era la de l'Esquerra Independentista. Només sortim a la televisió si es crema alguna bandera, ja ho sé. Però sempre hi som, quan hi ha les masses convocades pels qui tenen grans mitjans per fer-ho, i quan no hi són. I per nosaltres, l'EI, tan defensar el nostre poble és demanar la independència dels Països Catalans, com aturar un desnonament, oposar-nos a Eurovegas (o Barcelona World, o el que sigui), defensar la sanitat pública per la nostra gent, defensar el dret al propi cos de les dones, la lliure opció sexual... poc a poc i bona lletra. Fa molt que hi som, i hi seguirem sent mentre calgui. I segurament, si algun dia algú proclama un estat català, serà quan més feina tindrem al davant.
Potser
és la nova cultura de la immediatesa que fa que de cop tot un munt de
gent es pensi que els grans canvis vindran l'endemà. No fa gaire ho vam
veure amb l'anomenat "Moviment 15M", en què molta gent va veure la llum i
es pensava que la revolució seria al cap de quinze dies. Però ja ha
plogut una mica i encara estem esperant. Això sí, ha quedat un conjunt
de col·lectius organitzats, o bé nous o bé reforçats, que van fent feina
del dia a dia. Però les masses, han desaparegut.I ara resulta que "tothom" s'ha fet independentista, i pensen que la independència serà demà. L'endemà de l'11 de setembre, havia de ser. Potser pensen que ja han passat més de quinze dies de la gran manifestació de l'11 passat i s'estranyen que la independència no hagi arribat.
En el cas de les mobilitzacions de l'ANC, fa temps que es diu que l'únic objectiu és la independència, que la resta és igual. A més, com que sembla que la independència serà ja, podem deixar de banda tots els problemes, que ja els mirarem de solucionar després de la independència. I a qui es fa més preguntes del compte, de seguida se'l titlla d'anar contra la unitat de totes les independentistes, de ser marginal o radical o vés a saber què més. És un discurs fàcil, aquest. I és el discurs que utilitzen habitualment els qui ja els van bé les coses com estan. És com allò de "ni dretes, ni esquerres". Només ho diuen la gent de dretes quan ja els va bé que tot es quedi com està.
I cal veure a qui ja li van bé les coses com estan. Per començar és força curiós que la manifestació de l'ANC s'anunciés i promogués a bombo i plateret pels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Gairebé semblava que fos una mani convocada per TV3. I el fet que no es pugui parlar en aquesta mobilització de l'ANC de res que no sigui "l'estat català", ajuda a que no es parli de les retallades de CiU. Total, que resulta que en plenes retallades, l'Artur Mas es pot permetre que el vagin a rebre la gent de l'ANC tornant de Madrid d'entrevistar-se amb en Rajoy com si fos un ídol de la independència en ple auge, en lloc de rebre xiulets per anar retallant tots els drets socials de les catalanes i els catalans.
Per no parlar de "l'estat català". Si no es pot qüestionar res per no ser "sectari" i permetre ser el màxim de transversals possible, vol dir que les coses quedaran com estan. És a dir: oblidem-nos dels Països Catalans. Mengem-nos la Unió Europea i el seu projecte neoliberal sense protestar. Seguim aguantat tota la corruptela política que ens xucla els diners públics amb les seves empreses privades i operacions legals i ilegals diverses, seguim aguantat bancs i caixes xuclant-nos la sang, seguim aguntant l'especulació i la destrucció del terriori. Estem ovacionant un "president" que fa quatre dies es venia el Delta del Llobregat de males maneres a un mafiós dels EUA, això és defensar la terra? I ja veurem quin és el seu concepte "d'estructures d'estat". De moment, va parlant amb Europa i els EUA a veure què en pot treure, mirant de rebre alguna coseta directament i enfonsar-se una mica menys que Espanya.
Doncs bé, acuseu-me de sectària o de marginal, si voleu. Però la meva independència, no és aquesta. La meva independència és la dels Països Catalans, la de la sobirania popular, la de l'economia controlada per la gent i per a les persones, la de defensa del medi ambient i el territori, la de les energies sostenibles, la de les dones lliures, la de les persones dignes i sobiranes dels seus propis destins... El meu país no és una línia dibuixada en un mapa i una bandera. El meu país és el meu poble, la meva gent, i el troç de terra on vivim, teballem i sommiem.
Per això la meva manifestació, l'onze de setembre, era la de l'Esquerra Independentista. Només sortim a la televisió si es crema alguna bandera, ja ho sé. Però sempre hi som, quan hi ha les masses convocades pels qui tenen grans mitjans per fer-ho, i quan no hi són. I per nosaltres, l'EI, tan defensar el nostre poble és demanar la independència dels Països Catalans, com aturar un desnonament, oposar-nos a Eurovegas (o Barcelona World, o el que sigui), defensar la sanitat pública per la nostra gent, defensar el dret al propi cos de les dones, la lliure opció sexual... poc a poc i bona lletra. Fa molt que hi som, i hi seguirem sent mentre calgui. I segurament, si algun dia algú proclama un estat català, serà quan més feina tindrem al davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada