 Aquest document fa una anàlisi crítica de la proposta d'Assemblea
Nacional Catalana (ANC). Ho fa a partir de l'anàlisi acurada de la
documentació pública de l'ANC. En cap cas pretén ser una crítica al
treball dels centenars de membres de l'ANC que participen de les seves
estructures, ni a la seva reconeguda capacitat mobilitzadora, sinó una
crítica a les propostes polítiques que es desprenen dels postulats
orgànics de l'ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme.
Les principals conclusions que s'extreuen de l'anàlisi són les següents:
Crítica al plantejament del full de ruta de l'ANC
- Sense
CiU no hi ha independència: El plantejament de l'ANC és el d'exercir de
moviment popular que pressioni l'actual govern per tal que prengui el
comandament d'un procés independentista. El resultat final d'aquesta
estratègia, almenys de moment, ha estat el de dipositar totes les
esperances d'un procés independentista en la decisió d'Artur Mas, fet
que ha estat usat de forma molt eficaç pel líder convergent per a
assegurar-se una posició totalment avantatjosa davant les eleccions del
25N. Existeixen altres tipus de models de moviments populars que, més
que pressionar el govern, en qüestionen les seves bases ideològiques i
pretenen ajudar a fer créixer una alternativa política.
- Simplificació
del context socioeconòmic: El discurs socioeconòmic que s'ha articulat
al voltant de la Marxa per la Independència ha estat molt simplificador i
demagògic. S'ha transmès la imatge que la crisi econòmica actual és
deguda a factors exògens a la societat catalana, bàsicament centrats en
l'espoli fiscal a què ens sotmet el govern espanyol. Aquest discurs
aplana el camí per a facilitar que les elits catalanes puguin
desaparèixer, embolicant-se amb la bandera, del punt de mira on les
havia situat la població per la seva responsabilitat en la crisi
econòmica.
- El nou estat, un instrument pretesament
neutre: En un moment en què a nivell mundial es debaten conceptes
vinculats a la sobirania dels estats i dels pobles (sobirania econòmica,
sobirania alimentària, sobirania energètica), no es proposa ni
s'explicita que aquest hagi de ser un dels eixos de treball del procés
cap a la independència.
- Els Països Catalans no
existeixen: En el full de ruta cap a la independència de l'ANC no
apareix el nom de la nostra nació. Ni tampoc existeixen a la proposta
política de l'ANC amb un mínim de seriositat. Simplement que l'ANC
assumeix a la pràctica que la nació catalana es redueix al territori i
població de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Una estratègia nacional
no vol dir ni implica necessàriament actuar exactament de la mateixa
manera a tota la nació. Una estratègia nacional vol dir tenir un
objectiu final nacional (en aquest cas, la independència) i dissenyar un
seguit d'actuacions per tal d'arribar-hi, tenint en compte tota la
complexitat i diversitat de la nació completa.
- El marc
de la Unió Europea com a única opció: Directa o indirectament s’entén el
marc de la UE com a únic espai on una Catalunya amb estat hauria de
participar. Un espai que, lluny de ser transversal, ens suposa una
aposta a mitjà termini per la pèrdua de sobirania nacional i econòmica
acompanyada de privatitzacions, i legitima el projecte imperialista
europeu.
Naturalesa de l'ANC
- L'ANC
és filla directa de les consultes, però la gènesi i naturalesa del grup
és quelcom més complex, i està fortament influenciat per les
vicissituds polítiques de l'etapa autonòmica.
- Els
antecedents polítics de la majoria de membres dirigents de l'ANC se
situen en el que podríem anomenar espai d'esquerra nacional. Malgrat el
que s'hagi pogut rumorejar, la presència de militants vinculats a CiU és
molt minoritària.
- Un dels eixos centrals de l'ANC és
la creença que sense CiU no hi ha independència. Aquest plantejament,
fet per persones que han militat en el camp de l'esquerra nacional, es
pot interpretar com a fruit de la convicció que l'estratègia de disputar
l'hegemonia del catalanisme a CiU és impossible.
- El
sorgiment de l'ANC també és la resposta al fracàs electoral dels intents
d'articular candidatures independentistes transversals.
- L'ANC
també és la voluntat de reconstruir una organització de
l'independentisme cívic després del fracàs i conflicte de la PDD, amb
alguns canvis rellevants: l'articulació del paper dels partits polítics,
que a l'ANC es vehicula a través de la seva complementarietat amb l'AMI
(associació controlada per CiU), i l'articulació d'un model
organitzatiu basat en la militància individual, que nega cap paper
orgànic a les diferents famílies del sobiranisme.
Contradiccions de la intervenció de militància de l'Esquerra Independentista a l'ANC
- Tant
el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l'ANC entren en
contradicció amb postulats essencials de l'esquerra independentista. És
per això que el debat que ha generat la posició de l'esquerra
independentista respecte l'ANC ha estat tan viu.
- Un
dels conceptes més utilitzats pels partidaris de treballar al sí de
l'ANC ha estat el de la lluita ideològica. L'objectiu, sobre el paper,
és intervenir en organitzacions àmplies, amb gent oposada ideològicament
per tal de confrontar idees i guanyar partidaris entre els indecisos.
Però aquesta concepció redueix la lluita ideològica al sí d'una
estructura que orgànicament rema en el sentit contrari al nostre. En
realitat, la lluita ideològica és quelcom que no cal fer al sí d'una
organització, sinó que es pot fer al sí d'un context polític des
d'organitzacions, moviments o estratègies diferenciades.
- La
principal acció de lluita ideològica de l'esquerra independentista ha
estat la convocatòria pròpia de l'Onze de Setembre, fet que va posar
damunt la taula no només el nostre discurs concret, sinó també la
necessitat de prevenir-nos davant discursos acrítics que acaben
confluint cap als interessos de CiU, tal com es va demostrar en la
rebuda a Mas a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre. En
canvi, els resultats del treball dins l'ANC de cara a posar en valor els
principis de l'esquerra independentista han resultat estèrils.
- Cal
ser conscients que en determinades conjuntures locals, restar al marge
de la dinàmica local de l'ANC és vist com a absolutament incomprensible
per bona part de l'entorn de l'esquerra independentista. En aquest
sentit és comprensible l'aposta d'alguns nuclis per a fer treball
d'agitació independentista juntament amb l'ANC.
- L'aposta
existent en alguns sectors de l'esquerra independentista per confluir
amb totes les conseqüències amb l'estratègia política de l'ANC suposaria
canviar plantejaments fonamentals de l'estratègia del nostre moviment,
començant pel marc nacional i acabant pel programa polític de la Unitat
Popular. És a dir, suposaria subordinar l'estratègia política de l'EI a
la de l'ANC.
- En l'actual conjuntura política del
Principat, la principal tasca de l'esquerra independentista ha de ser la
de continuar amb la construcció de la Unitat Popular. Només reforçant i
ampliant aquest teixit serà possible anar sumant al nostre projecte els
sectors més conscients de la nova onada sobiranista.
- L'Esquerra
Independentista ha de ser capaç de posar en valor una agenda pròpia i
un discurs propi. El nostre moviment ha marcat calendaris mobilitzadors i
ha participat de forma destacada en tota l'agitació social i nacional
dels darrers anys. Aquesta tardor hi ha mobilitzacions que s'han posat
en marxa amb l'esforç i el treball del nostre moviment.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada