Deixem les xarxes socials, prenem els carrers!

Article d'en Marc Miras, militant d'Endavant (OSAN) Baix LLobregat, publicat al Setmanari La Directa.

Deixem les xarxes socials, prenem els carrers!

Al llarg de les darreres setmanes s’han destapat alguns dels casos de corrupció més flagrants dels últims anys a l’Estat espanyol. Començant pels papers de Bárcenas, que assenyalen a diferents càrrecs del Govern central del Partido Popular (PP) –entre ells el mateix president del Govern, Mariano Rajoy-, fins als casos de les administracions de les autonomies, com és el de Ramón Baigés, que tot apunta que hauria aprofitat la seva posició de poder dins el sistema sanitari per afavorir el seu hòlding empresarial, el Grup Serhs, per aconseguir contractes milionaris del Consorci de Salut i Social de Catalunya.  En els darrers mesos n’hi ha hagut d’altres, el cas Palau -que no arribarà a judici fins el 2014-, el cas Pretòria, el cas Gürtel, el cas de la revista Cafè amb llet i desenes de casos més arreu dels Països Catalans i de l'Estat espanyol.

A hores d’ara, ja no és notícia que la política espanyola és el més similar a una poma podrida, d’aquelles que s’han anat marcint des de dins cap a fora i veuen com la pell comença agafar aquell color marró que caracteritza les fruites per llençar a la brossa. El que passa és que d’aquesta fruita no se’n pot salvar ni una sola mossegada.

Sorprèn però l'actitud que estem prenent com a poble davant d'aquesta situació. Malgrat que a les darreres eleccions al Parlament de la Comunitàt Autònoma de Catalunya (CAC), Convergència i Unió, així com d'altres partits polítics de l'hemicicle, ja estaven inmersos en processos judicials per diversos motius -un exemple n'és el finançament il·legal admès per Unió Democràtica de Catalunya (UDC)-, aquests no van ser pràcticament castigats pels electors. Les darreres informacions, però, han estat molt més seguides i han destapat quelcom que es podia intuir fa un cert temps: El sistema polític espanyol, és més econòmic que polític. És, concretament,  un model econòmic capitalista i salvatge que només tracta de salvar els mobles d'una classe política aburgesada i que ha traït, de manera reiterada, tot el que pugui acostar-se a l'esperit democràtic.

Com deia, sorprèn el fet que després de tots aquests casos de corrupció, sumats a les retallades en serveis socials bàsics, els atacs constants a tot inici mobilització social, el rescat bancari amb diner públic i un llarg etzètera de factors que faríen encendre la ràbia de les persones més pacients, com a massa social no haguem sortit als carrers. Sí que hi ha hagut mobilitzacions significatives, però pràcticament en cap cas, comparables al que mobilitza un clàssic entre Barça i Madrid. Als bars, la lamentable situació és un tema de conversa recurrent, però tot apunta que la indignació amb la realitat política i social de l'Estat espanyol (i dels Països Catalans per imposició) no va més enllà d'això.

Darrerament, a partir del cas Bárcenas, també s'ha creat una iniciativa, que si més no, és digna de menció. A les xarxes socials es recullen signatures per la dimissió del Govern. S'ha demostrat una vegada rere una altra, que les accions a través de les xarxes socials aglutinen  molta gent, però a efectes pràctics, no són més que un clic a la xarxa. Tan fàcil d'ignorar pels governants com de clicar per les persones que s'hi sumen. Potser és hora de canviar d'estratègia, i en comptes de fer clics des de la comoditat de la llar, cal sortir als carrers a donar suport a aquelles a qui estan explotant als seus llocs de treball, a les aturades, a les desnonades, a aquelles que fa uns dies, potser també feien un clic.