07 de març 2016



S'acosta la diada del 8 de març i amb ella les anàlisis i reflexions en clau de gènere. Malgrat que existeixin en l’opinió pública destacables avenços en matèria de sensibilitat antipatriarcal, encara queda molt per avançar. Encara estem lluny d'abordar en profunditat l'arrel de la desigualtat més sagnant i més normalitzada, aquella que conjuga els efectes de dominació d'una estructura socioeconòmica esclavista amb els d'una estructura cultural que legitima el fet que la meitat de la societat visqui subjugada a l'altra meitat. Capitalisme i patriarcat retroalimenten i reforcen una explotació estructural de la qual les dones no podrem deslligar-nos per complet si no combatem conjuntament els seus efectes.

És per això que des de l'organització independentista, socialista i feminista Endavant-OSAN hem donat el tret de sortida a la campanya «Mai més explotades. Mai més silenciades», amb la reedició del manual «Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps». El llibret, inicialment publicat el 2009, en ple esclat de la darrera crisi financera, posava sobre la taula la urgència de parlar sobre la doble explotació laboral que patim les dones en l'esfera productiva i reproductiva -intensificada en temps de crisi-, amb l’objectiu de proporcionar elements d'anàlisi i de resposta feminista i anticapitalista als Països Catalans.

La reedició que us presentem, revisada i ampliada el 2016, constata i aprofundeix en diverses alertes ja descrites llavors: que els períodes de crisi global no són excepcionalitats del sistema, sinó que són períodes necessaris per al sistema mateix; que l'anomenat 'austericidi' o desplegament de l'agenda neoliberal ha atacat en primer lloc el flanc de la protecció social i les cures; que si, dintre de la precarietat, les classes populars han pogut subsistir ha estat gràcies a la capacitat extractiva que el capitalisme té sobre el valor de les feines reproductives i de cures que realitzem les dones i que, per això mateix, la duresa amb què avui en dia continua colpejant la crisi no afecta d'igual manera tots els individus. Aquests efectes van més enllà de la desigualtat salarial i la divisió sexual del treball. El binomi 'dones i crisi' manifesta la necessitat de no deixar enrere aquests aspectes en les exigències de canvi de model social i productiu. Quan es parla de 'plans de xoc i d'emergència social' o de no deixar enrere les més febles de la societat, s'obvia que han estat les dones qui han retornat a la llar i han assumit sense remuneració les cures de les persones dependents, de les excloses del sistema de serveis i prestacions socials, dels infants sense llars d’infants públiques, de les persones grans sense residències o centres de dia, i amb aquestes un llarg etcètera. I el capitalisme pot privatitzar i/o extreure valor d'aquest treball de cures i reproductiu perquè l'altre sistema de dominació cooperant, el patriarcat, relega i naturalitza aquestes feines a l'àmbit familiar i domèstic.

A més, la crisi ha evidenciat que la doble explotació genera també efectes nefastos en l'accés de les dones al mercat laboral: l'obligació imposada a les dones d'atendre la llar i les famílies ens exposa a una major amenaça de perdre la feina en qualsevol moment. També incrementa el nombre d'excedències forçoses i l'abandonament de la feina remunerada. 

Aquesta despossessió dels drets socials de la meitat de la societat i de la impossibilitat de viure les nostres vides amb salut i dignitat ha d'interpel·lar-nos a tombar ambdós sistemes de dominació d'arrel; a alçar-nos contra totes les violències erigides contra les dones i els seus cossos, ja que són el mecanisme mitjançant el qual el sistema capitalista heteropatriarcal manté el domini; a criticar i combatre la invisibilització de les tasques de reproducció i cures. En definitiva, a denunciar l'explotació de les dones dins i fora del marc laboral.

A part d’una crítica a la invisibilització i relegació del treball reproductiu i de cures a l’àmbit domèstic o privat com a estructura socioeconòmica, encara vigent avui en dia, i de la masculinització de l’entorn productiu, la campanya és una eina de denúncia per les treballadores en els llocs de feina més precaris, tantes vegades assignades i realitzades per les més vulnerables, les dones.  Es posa sobre la taula també que les dones mai no serem lliures mentre els sistemes patriarcal i capitalista existeixin, se sostinguin, es retroalimentin i ens facin esclaves mitjançant l’alienació a l’esfera productiva i a la reproductiva.

Podeu descarregar-vos o llegir en línia el llibret “Dones i crisi” i veure tot el material de la campanya al web de l’organització: www.endavant.org. A més a més, podreu consultar tots els actes i xerrades englobats dins la campanya “mai més explotades, mai més silenciades” que es faran arreu del territori. 

Cap comentari:

Publica un comentari