El projecte de llei educativa del
govern espanyol és el darrer capítol d'una ofensiva general contra la
llengua catalana arreu dels Països Catalans que es desplega en forma de
sentències judicials i de legislacions.
Una ofensiva que té com a agents l'Estat Espanyol, els poders autonòmics i els seus tribunals i també la Unió Europea. La immersió lingüística que aquesta llei impugna té el suport massiu de la població. La ruptura amb la immersió pot establir un apartheid lingüístic que té com a objectiu dividir el poble català en dos comunitats separades.
Al País Valencià la demanda massiva d'ensenyament en català és permanentment desatesa
mentre la resistència popular al tancament del senyal de TV3 demostra
el desig popular d'una televisió íntegrament en català, desig que Canal9
(la televisió autonòmica valenciana) no satisfà.
A
les Illes Balears l'ofensiva del govern del PP, amb José Ramon Bauzà al
capdavant, contra el català ha trobat enèrgiques formes de rebuig
popular.
Mentrestant, la Unió Europea que alguns volen vendre com un aliat en la causa nacional catalana ni tan sols es digna a donar rang d'oficialitat al català, mantenint així la nostra llengua en la marginalitat.
Tot
plegat posa de manifest la incompatibilitat entre la voluntat popular
catalana, és a dir, entre la democràcia d’una banda i l'Estat Espanyol i
l'Europa del capital de l’altra, i es produeix en el marc dels atacs contra l'escola pública, principal garant de la supervivència de la nostra llengua.
El
pretext per donar aires democràtics al franquisme de sempre és el
liberalisme lingüístic, és a dir, la llibertat individual d'elecció.
Però el liberalisme lingüístic, com el liberalisme econòmic, és
incompatible amb el dret dels catalans a decidir la pròpia política
lingüística. I oblida voluntàriament que el català, com a
llengua de les institucions catalanes, es troba immers en un oceà
d'iniciativa privada que minoritza la nostra llengua a la televisió, la
premsa, el cinema, l'etiquetatge, etc. Com també oblida que la presència
massiva al nostre país de la llengua castellana que pretén defensar és
el resultat de segles de genocidi lingüístic d'una intensitat variable
però d'una constància absoluta. Davant d'aquest discurs falsament
democràtic i d'aquest liberalisme hipòcrita, Endavant (OSAN) vol
expressar que:
- No acceptarem mai que es doni per bo el resultat sociolingüístic de segles de genocidi lingüístic
- No acceptarem mai que els mercats decideixin quina llengua parlem
- No acceptarem mai cap retallada en l’educació pública, defensem una escola únicament pública, catalana, laica i de qualitat.
- Una agressió a la llengua a qualsevol territori del Països Catalans és una agressió a tots els catalans. Som una nació i tenim una llengua nacional.
- El camí de la supervivència de la nostra llengua passa per la ruptura amb els estats espanyol i francès, amb la UE i amb la dictadura dels mercats
Endavant (OSAN)
5 de desembre de 20012, Països Catalans
5 de desembre de 20012, Països Catalans
Aprofitem per adjuntar:
Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Enllaç al web de la plataforma Somescola.cat
Enllaç al web de la plataforma Somescola.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada