14N NI A CASA, NI A LA FEINA, les dones prenem els carrers!

Històricament els sistemes econòmics s’han sostingut gràcies al treball invisible, no reconegut, que estem obligades a fer les dones. Funcionen gràcies a una determinada estructura familiar que els ha permès assegurar la força de treball a través del treball reproductiu que duem a terme les dones en l’esfera domèstica.

Les organitzacions i institucions socials, segueixen sense considerar que la cura de la vida humana és una responsabilitat social i política.  Les retallades socials dels serveis públics en la cura de les criatures, les persones grans i les dependents, l'habitatge, la sanitat, l'educació, el transport i les pensions, elements tots ells bàsics per garantir els drets de les persones, ens fan més vulnerables, les dones, i també retallen la nostra autonomia, les nostres possibilitats en el món laboral i l'esfera social, pública, i ens dificulten el nostre propi empoderament. Això és així perquè en el nostre dia a dia augmenta forçosament la nostra dedicació a totes les tasques reproductives i de cura que depenien de tots els serveis i sectors precaritzats per les retallades, molts dels quals han desaparegut.

El resultat és que les dones hem perdut qualitat de vida, ja que acabem desenvolupant el treball assalariat, majoritàriament precari i de manera discriminatòria, i, a més, el treball domèstic que realitzem de manera gratuïta perquè “ens toca”. No hem de caure al parany que ens han venut sindicats grocs i patronal sobre la “conciliació laboral”; les jornades imposades per les relacions laborals són rígides i les dones ens veiem abocades a escollir entre reduccions de jornada i la feina a la llar. Les successives reformes laborals dutes a terme pels governs de l’Estat espanyol ens condemnen a patir molta més temporalitat als llocs de treball, a la deslocalització geogràfica, a ser més fràgils davant l’assetjament laboral, a patir l’acomiadament lliure en situacions com un embaràs, i formar part dels alts índexs d’atur, que en el cas de les dones ha pujat un 18,3% respecte l’últim trimestre de l’any anterior. En definitiva, això es tradueix en una forta feminització de la pobresa.

Fem una crida a totes les dones, a les treballadores, a les aturades, a les qui mai han estat contractades perquè el seu treball no és reconegut socialment, ja que treballen a casa tenint cura de la llar, dels fills o de persones dependents, a adherir-se a la vaga general del proper 14 de novembre, fent vaga al lloc de treball, a les seves llars, no consumint i participant de les mobilitzacions.

Ni cures, ni consum, ni treball assalariat, el 14N les dones fem vaga!