Article de Pere Miró, publicat al bloc de la CUP de Martorell.
10 de setembre, el plaer de participar en un acte autogestionat
El passat dilluns 10 de setembre vaig
tornar a tenir el plaer de participar en un acte autogestionat de
l’Esquerra Independentista de Martorell; un acte que cada any té una
inversió de temps molt gran de la gent voluntària, una inversió
econòmica que no sol sortir rentable i una inversió de paciència per a
superar els entrebancs que, any rere any, el consistori (en aquest cas convergent, però tant fa el color perquè tots fan el mateix) s’inventa per a reprimir l’esdeveniment.
Feixisme en estat pur. En definitiva, tots hi col•laborem aportant el
que podem i ens ve de gust i, actualment, ja es pot dir amb orgull que
l’homenatge als defensors de la terra porta dotze anys duent-se a
terme.
En l’espai dels parlaments polítics, vaig gaudir de les paraules d’un membre de l’esquerra abertzale -Iñaki Gil de San Vicente-
que em va animar, més encara, a seguir amb la lluita que molts portem
diàriament. Resumint-ho modestament, ja que no podré estar a l’altura
de la seva intervenció, venia a dir que són aquest tipus d’actes els
que construeixen un poble i el fan avançar a passos ferms,
cohesionats i amb els ciments suficientment sòlids per a marcar el camí
de la llibertat. Ens esperonava a continuar amb aquestes festes argumentant que eren la cuina de la qual sorgien les idees polítiques i les comunions ideològiques. A més a més, va presumir que en trenta anys d’esquerra independentista basca, mai no s’havia pescat cap regidor o cap persona implicada amb política que fos corrupte.
És una evidència i no ens hauria de sorprendre però, malauradament,
els nostres dirigents estan tots tacats. Argumentava que això no havia
passat mai perquè aquella gent havia estat escollida assembleàriament
en actes o festes com la que nosaltres organitzàvem i que,
evidentment, si a algun d’ells se li ocorria passar-se de la ratlla, "se l’hagués fet fora a hòsties".
Al cap i a la fi, ell creia que la independència catalana és una
conseqüència lògica si les coses se segueixen fent així i, òbviament,
no gràcies als partits majoritaris.
Finalment, jo només dic tot això per a
recordar que ara que la independència sembla que està de moda i s’ha
convertit en ideologia mediàtica, hi ha molta gent a cada poble de
Catalunya que porta molts anys creient en aquesta idea i que no hi ha
renunciat mai.
Celebro amb eufòria que cada cop siguem més i animo els indecisos a
tirar endavant en aquesta direcció fent confiança a la gent del seu
entorn que diàriament hi posa el granet de sorra. Aquests no són els
grans personatges públics que només fan que aprofitar-se de les
situacions. Són gent anònima que treballa en casals, associacions de
veïns i que conformen el teixit social de les nostres viles.
Avui a la manifestació es respirava ambient de festa i il•lusió.
Igualment, i per si de cas, ens seguirem trobant per a seguir cosint la
xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada