Crònica de la conferència d'Andreu Ginés, Premi Ferran Soldevila d'Assaig Històric, sobre la instauració del franquisme al País Valencià
En un mes hem fet un concert amb en Cesc Freixas, un cinefòrum amb una pel·lícula d'en Ken Loach i un debat sobre la història recent del País Valencià: una bona carta de presentació del Casal Popular les Quinze Arcades al que la gent d'Endavant comencem a donar vida al bell mig de la vila.
“En el nostre país l'estudi de la història té majors connotacions polítiques, perquè ens permet conèixer un passat en comú i albirar un futur d'unitat”. Aquesta va ser una de les conclusions de la conferència que, sota el títol “La instauració del franquisme al País Valencià”, Andreu Ginés va pronunciar el passat 23 de gener al recentment inaugurat Casal Popular Les Quinze Arcades.
L'historiador valencià, recentment guardonat amb el premi “Ferran Soldevila d'Estudis Històrics” en el marc de la gala dels Premis d'Honor de les Lletres Catalanes, va presentar els resultats de la seva investigació i va demostrar que van ser representants de les classes dominants valencianes, i no funcionaris del Movimiento, aquells qui des del primer moment van ocupar els llocs de poder en les institucions franquistes. Van ser els membres de la burgesia valenciana els que van copar els càrrecs dirigents als ajuntaments i a les diputacions.
Segons Ginés això demostraria que el franquisme no va ser només una imposició producte de l'ocupació militar per part de l'exèrcit franquista, sinó que també va ser una aliança d'aquest amb les classes dominants autòctones (veritables vencedores de la guerra) per tal de recuperar la posició de poder que havien perdut amb els avenços democràtics durant l'època de la República.
Gràcies al treball de plataformes populars com la Comissió de la Dignitat, que encara lluita per què els anomenats papers de Salamanca tornin als Països Catalans, i gràcies també al treball de les associacions de presos polítics o de familiars de víctimes del franquisme, el debat sobre la memòria històrica ha estat prou viu en els darrers temps al nostre país, inclòs el País Valencià. Sobre aquesta qüestió el conferenciant afirmà que ell havia volgut centrar-se en l'estudi de les elits franquistes perquè per ell la millor contribució que poden fer els historiadors en la lluita per la memòria històrica no passa (només) per un treball de recuperació de la memòria de les víctimes, sinó per descobrir qui es va beneficiar del franquisme. El compromís social dels historiadors passa per la divulgació del passat amb l'objectiu d'ajudar la societat a entendre millor el present. El debat posterior no féu sinó confirmar-ho, i donà lloc a reflexions sobre la transició i la situació actual al País Valencià, sobre el paper del republicanisme en els casos valencià i principatí, i fins i tot sobre el paper de la cultura popular en aquests processos.
Al dia següent, molts dels assistents es van trobar, amb un miler més de persones, a la jornada d'homenatge als lluitadors d'ahir i d'avui que l'esquerra independentista organitzava a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada